Soja - El seu paper es la prevenció i tractament de les malalties
Revisió Bibliogràfica a càrrec de: Ma. José Borreguero
Doctor en Ciència Química

Des del punt de vista nutricional, la soja i els seus derivats van ser identificats pels seus continguts de proteines, pero els ultims anys hi ha hagut un interès creixent entre els científics per coneixer les causes i el potencial de la soja en el tractament i prevenció de moltes malalties.

Proteines

La concentració de proteines en la soja es la més gran entre els llegums. Pero la qualitat es més important que la quantitat.

El contingut de proteines en els vegetals te un contingut baix en aminoàcids sulfurats (metionina i cisteina), excepte en la soja, on el nivell d'aquests aminoàcids es suficient per aportar les quantitats requerides pel cos humà (Young 1991).

Grasses

Un aproximat 53% de contingut gras del total dels àcids grassos pertany a l'àcid "linoleico". No obstant, el fet més important es que aproximàdament entre el 7% I el 8% pertany a l'àcid gras essencial, alfa-linolenico. Hi ha relativament poques fonts vegetals, de manera que el consum de llet de soja es una manera adecuada de cobrir les necessitats diaries.

Hidrats de carboni

D'entre ells nosaltres necessitem emfatitzar els oligosacarids. La soja es el llegum que conte la més alta concentració d'oligosacarids.

Els ultims anys han estat provats els beneficis de consumir oligosacarids degut a que ells promouen el creixement de les bifidobacteries, relacionades amb la reduccio del càncer de colon (Tomomatsu 1994) (Burkitt and Trowell 1975).

Respecte dels hidrats de carboni solubles, la rafinosa I l'estaquinosa son els més important, principalment perque la seva presència està relacionada amb la flatulencia i dolor abdominal relacionat amb el consum humà de la llet de soja.

El cos humà no te l'enzima "alfa-galactosidasa" necessaria per hidrolitzar l'"alfa-galactosidico" chemical bond en aquests oligosacarids. Per aquest motiu no poden hidrolitzar-se en el duote i van intactes a l'intesti gros on ells son metabolitzats per microorganismos que tenen aquesta enzima. El resultat es una producció de gas com dioxid de carboni, hidrogen, nitrogen, meta, etc., depenent de la dieta i de la microflora típica per a cada individu (Cristofaro et al. 1974, Liener 1994).

Malgrat la presència d'oligosacarids en els derivats de la soja es considerada en general indesitjable, estudis recents han demostrat els efectes beneficiosos en la dieta humana (Masai et. al. 1987, Takasoye et al. 1991, Tomomatsu 1994). Aquests són:

1.- Increment de la població de bifidobacteries en el colon, que tenen un efecte antagonistic, suprimeixen l'efecte de la bacteria amb l'activitat putrida.

2.- Redueix el metabolit tòxic i enzymes danyoses.

3.- Preve la diarrea patogènica i autogena gràcies als mateixos mecanismes descrits en la reducció dels bacteris danyosos.

4.- Preve la constipació degut a la producció de nivells alts d'àcids grassos de cadena curta.

5.- Te una funció de protecció hepàtica des de que redueixen els metabolits tòxics.

6.- Redueix la pressió de la sang.

7.- Te efectes anticarcinogènics.

8.- Produeix nutrients com les vitamines des que incrementen l'activitat de la bifidobacteri.

Isoflavones de la soja

Els ultims anys la comunitat científica ha començat a reconeixer la importància dels micronutrients presents en les plantes, normalment anomenats fitoquímics. En el cas de la soja, necessitem parlar de la presència de les isoflavones.

Les isoflavones tenen una presència molt limitada en la natura i a la pràctica no podem considerar que l'unica font natural d'aquests components es la soja (Steinmetz and Potter, 1991). Per aquesta raó no estem sorpresos pel fet que els nivells d'isoflavones trobats en la sang i la urina en la gent asiàtica (Adlercreutz at al. 1993) i en la població occidental vegetariana (Adlercreutz at 1995) està entre 10 i 100 vegades més gran que els nivells en individus amb una dieta occidental tradicional.

Un got de llet de soja conte aproximadament 30mg d'isoflavones, que es considerada la qualitat diaria necessaria (Hertog et al. 1995).

Una de les propietats més importants de les isoflavones es la seva activitat estrogènica. Publicacions recents han provat els efectes estrogènics i antiestrogènics de les isoflavones de la soja (Makela et al. 1995).

Primer, ells poden actuar com a antiestrogens quan els nivells endogens d'estrenos son relativament alts, com en les dones premenopausiques (Lonkovaara et al. 1995, Cassidy et al. 1994, 1995, Fujimoto et al. 1995). En segon lloc, poden actuar com "agonistes de l'estrogen", quan els nivells d'estrogens son baixos, de la mateixa manera com nosaltres trobem dones postmenopausiques (Biggers and Curnow 1954, Bickoff 1962, Martin et al. 1978, Tang and Adams 1980, Mayr et al. 1992, Markiewicz et al. 1993).

Soja en la prevenció i tractament del càncer

Alguns estudis demostren que el consum de soja esta relacionat amb una protecció efectiva contra alguns tipus de cancer (pulmo, colon, rectal, pit, estomac I prostata) (Akiyama and Ogawara 1991, Kiguchi et al. 1990, Kondo et al. 1991, Okura et al 1988, Schweigerer et al. 1992, Watanabe et al. 1989, 1991).

Es creu que les isoflavones prevenen el càncer, per les seves propietats antioxidants (Wei et al. 1993) i per la inhibició d'algunes enzymes que regulen el creixement cel.lular (Ogawara et al. 1986, Akiyama et al. 1987, Thorburn and Thurburn 1994, Linassier et al. 1990, Markowits et al. 1989, Constantinou et al. 1990).

Càncer de mama

El càncer de mama es el càncer més comú entre les dones i la segona causa de mort (American Cancer Society 1994). El risc de càncer de mama entre dones està entre 1 i 9.

Nosaltres hem trobat una relació entre el consum de soja i la disminució en la prevalezca d'aquest tipus de càncer. Així, al Japo, on la població consumeix regularment aliment de soja, la prevalezca del càncer de mama es quatre vegades menor que la dels Estats Units (Yuan et al. 1995, Hirose et al. 1995). A mes, ha estat demostrada l'acció antiestrogènica de les isoflavones de la soja (Peterson and Barnes 1991).

Càncer de próstata

Entre els homes el càncer més comú es el de prostata (American Cancer Society 1994). La incidència als Estats Units es d'aproximadament 1 en 11.

En aquest tipus de càncer nosaltres hem observat tambe que la incidència està entre 10 i 15 vegades més gran als Estats Units que al Japo (Yatani et al. 1989). Algunes investigacions científiques entre les quals hem de mencionar hi ha la de Makela (1995) en la qual ha estat demostrada una disminució marcada de la incidència del càncer de prostata en animals alimentats amb una dieta que conte soja en comparació amb grup de control. Aquests descobriments ens fan suposar que el consum de soja es l'element que contribueix a la incidència baixa del càncer de próstata en els homes del Japo.

Malgrat que la funció específica dels estrogens en el càncer de próstata no esta ben definida. Els efectes potencials dels estrogenics de les isoflavones ens permeten esperar un efecte protecció, especialment despres d'haver utilizat amb exit la terapia hormonal dels cancers de prostata amb metastasis (Pienta and Esper 1993).

Les recerques científiques de Peterson and Barnes 1993 and Evans et al. 1995, demostren que les isoflavones de la soja poden inhibir el creixement del càncer de prostata a traves dels mecanismes hormonals i no hormonals (inhibint l'accio d'algunes enzymes).

Tractament del càncer

Algunes informacions demostren que la soja pot ser utilizada en el tractament de tumors carcinogenics juntament amb els agents quimioterapics convencionals, potenciant la seva acció. Aixi, les recerques de Takeda et al. 1994 and Clark et al. 1989, mostren que in vitro les isoflavones de la soja potencien l'efectivitat dels quimioterapics i la de les altres drogues anticarcinogeniques.

Soja i osteoporosis

L'osteoporosis és un gran problema mundial. L'osteoporosis es particularment problemàtica en països desenvolupats. Als Estats Units, per exemple, entre 15 i 20 milions de persones sofreixen osteoporosis (Osteoporosis Consensus Panel 1884).

Proteina animal, proteina de soja i salut ossea

Es creu que un dels factors que es advers per a la salut dels ossos es el consum de proteines diari, aixi Wachman and Bernstein (1968) van ser els primers en proposar que un consum de proteines superior pot provocar osteoporosis per un increment de l'excrecio d'urina de Calci. A pesar de l'alt contingut de proteina de soja, sembla que la substitució de la proteina animal per la proteina de soja es avantatjosa.

Un punt molt important o lluita contra l'osteoporosis es la reducció de l'excrecio de calci, optimitzant d'aquesta manera la retenció de calci en l'os.

Malgrat que altres factors poden ser tambe importants, sembla que l'efecte hipercalciuric de la proteina es degut al metabolisme dels sulfoaminoacids, metionina i cisteina. Aixi el baix contingut de sulfoaminoacids de la proteina de soja pot ajudar a rehuir l'excrecio de calci en comparacioamb la proteina animal (Remer and Manz 1994, Green and Kleeman 1991), ja que la proteina de soja conte quantitats menors de sulfoaminoacids que la proteina de llet o animal (Pennington 1994).

Pero, a part de la proteina, altres components en la soja poden contribuir a un bon estat de l'estructura dels ossos existent. Alguns experiments suggereixen que les isoflavones de la soja inhibeixen la resorcio del cos i estimulen la formacio.

Una observacio interessant es la similaritat en l'estructura quimica, entre les isoflavones de la soja I ipriflavona (medicina utilizada per inhibir la resorcio de l'os, a traves d'un mecanisme estrogenic) (Tsutsumi et al.1994).

En diferents investigacions cientifiques realitzades en animals un increment de la massa ossea amb el consum de soja ha estat observada (Arjmandi et al.1995, Anderson et al. 1987 and Blair et al. 1996). Fanti et al. 1996 suggereix que les isoflavones de la soja incrementen la densitat ossea, a traves de l'estimulacio de la formacio de l'os mes que inhibint la resorcio.

Nosaltres necessitem remarcar que la soja es rica en calci (15 mg/100 g) facilment absorbable per l'organisme (Heatney et al. 1991, Weaver and Plawecki 1994).

Soja I malalties renals

En les enfermetats renals, una restriccio en la contribucio proteinica es recomenada, ja que ha estat provat que aixo provoca un empitjorament de la funcio renal (Brenner et al. 1982, Klahr 1990). No obstant, no totes les proteines afecten de la mateixa manera les funcions renals i substituir les proteines animals per proteines de soja beneficia els pacients nefrotics i ajuda a rehuir el risc de desenvolupar malalties renals als individus d'alt risc.

Algunes recerques cientifiques han demostrat que una alimentacio vegetariana en la qual les proteines de soja son una part molt important de la contribucio proteinica, alguns parametres de la funcio renal milloren respecte dels individus que consumeixen una dieta on les proteines deriven de fonts animals (Kontessis et al. 1995).

Sembla que l'efecte de la soja en la funcio renal es degut a la proteina I a l'efecte hipocolesteronemic de la soja. Aquest fet ha arribat a ser molt important recentment des que ha estat reconegut que la patología de la arteriosclerosis I de l'enfermetat renal es semblant, consequentment controlar els nivells de lipids en la malaltia renal es extremadament important (Guijarro and Keane 1994, Wheeler et al. 1994).

Soja i malalties del cor

Se sap que aproximadament el 20% de la poblacio te alts nivells de colesterol, fet que provoca un alt risc de sofrir una malaltia del cor (National Cholesterol Education Program 1993).

La primera prova en humans demostrant els efectes hipocolesterolemics de la soja va ser publicada el 1967 (Hodges et al. 1967), ja que llavors aproximadament 40 estudis clinics han estat publicats estudiant aquesta relacio.

Un altre punt a tenir en compte es la relació entre Colesterol LDL i HDL. Les dietes destinades a rehuir els nivells de colesterol generalment redueixen els nivells de Colesterol LDL I HDL. En el cas de la proteina de soja, no obstant, nomes el valor de LDL es reduit, d'aquesta manera nosaltres obtenim una relació LDL:HDL favorable (Nilausen and Meinertz 1996, Potter et al. 1996, Kurowska et al. 1996).

Sembla que l'efecte de la soja en les malalties del cor funciona Durant dos dies:

1.- L'efecte hipocolesterolemic de les isoflavones (Kanazawa etal. 1995)
2.- La disminució del risc de malaltia del cor independent de la reducció dels nivells de colesterol (Murphy et al. 1993, Hollenberg 1994)

Soja i menopausa

Nosaltres sabem que la incidència dels símptomes relacionats amb la menopausa, com suor a les nits i sofocons, en les dones japoneses es una tercera part de les informades entre les dones a Estats Units (Lock 1994). El consum de soja ha estat proposat com una explicació per aquesta baixa incidència (Adlercreutz et al. 1992). La base biològica serien els efectes estrogènics de les isoflavones de la soja.
El paper de la soja en la reducció dels símptomes propis de la menopausa es important, degut als millions de dones que estan arribant a la menopausa en els anys que venen i nomes unes poques d'elles elegeixen la terapia de la substitució hormonal.

El 1990, Wilcox et al. (1990) indica els efectes estrogènics observats pel consum de soja en les dones postmenopausiques determinades per la taxa de maduració vaginal.

El tractament hormonal a part d'eliminar els símptomes menopausics (Woods et al. 1996, Dalais et al. 1996, Burke 1996) redueix el risc cardiovascular i l'osteoporosis i protegeix al mateix temps del càncer de colon (Davidson 1995). L'efecte del consum de soja en l'eliminació dels símptomes menopausics ha estat provat pero des d'un punt de vista clínic no ha estat provat que el consum de soja tingui els mateixos efectes que el tractament hormonal substitutiu.